Representacions

Al carrer

Normalment s'els veu tocant sols o per parelles. El tipus de creacions musicals que produeixen són semblants a les descrites a l'apartat anterior. Alguns posen un cartell amb informació sobre el didgeridoo i sobre els cd que venen. Una altra situació són les performances amb arbres. A l'estiu, és freqüent veure'ls a Montjuic, els diumenges al vespre. Durant el curs, hi ha un grup que a vegades representa al final de les Rambles. Els arbres utilitzen tècniques de respiració per transmetre energia al públic. El didgeridoo es sol tocar de forma relaxada com hem descrit a l'apartat anterior.
Tocar al carrer és tot un repte pels didgers, ja que cal dominar la tècnica per tal de tocar amb seguretat. Tots els que es dediquen al didgeridoo toquen al carrer, sense cap excepció. Dels altres, l'únic que ho fa és en Tom.

Els parcs: Parc de la Ciutadella

La majoria de didgers s'emporten el didgeridoo al Parc de la Ciutadella, sobretot el diumenge a la tarda. A primer cop d'ull sembla que tot el parc sigui ple de d'instruments de percussió (djembe, darbuka...). De didgeridoos, o pals, com els didgers els anomenen familiarment, n'hi ha menys, però potser ben be de 30 a 50. És un dels llocs on molts dels didgers han après a tocar l'instrument. Els agrada tocar-lo allà perquè l'ambient és molt favorable. Però, no ho fan tant per escoltar-se, ja que la percussió tapa el so, sino per practicar la respiració circular i per passar una bona estona.

Jam Sessions

A les Jam Sessions hi van tant per fer músiac i passar's-ho bé com per aprendre els uns dels altres. A vegades es queda tocant un de sol i els altres s'hi fixen. Parlen molt de problemes que ténen amb la respiració o altres aspectes tècnics, però també de ritmes nous, maneres d'utilitzar els harmònics o incorporació de nous instruments.
Cadascú porta el o els seus didgeridoos i es crea com un fons comú: cada un toca el que li ve més de gust. Depenent de la forma i del material generen més o menys curiositat, com per exemple el slidedidge, que es pot graduar i així aconseguir diferents tons sense haver de canviar d'instrument.
Pel que fa a les "tocades en comú", poden arribar a ser espectaculars (a vegades se sent des de l'enllaç del c/Ferlandina amb la plaça del MACBA) Alguns porten el ritme ja sigui amb les mans, amb objectes (ampolles, la paret o el terra...) o amb instruments de percussió. Un dels didgeplayers ens va explicar que això es fa tant per la necessitat de que algú guii la tocada i uneixi en un sol ritme als diferents músics, com per recreació sonora.

Grups Musicals

Aquí no cal que els músics es dediquin únicament al didgeridoo, ja que 9 dels 15 entrevistats ens han dit que han tocat algun cop o estan tocant en grups. Pel que fa a l'estil, ja n'em parlat a l'apartat anterior. Els més freqüents però, són l'estil "ètnic" i el techno-ambient.