El didgeridoo a Barcelona

Instrumentos de la tierra

Hay una leyenda del origen del didgeridoo:" Al principio, todo era frío y oscuro. Bur Buk Boon iba preparar las maderas para el fuego para traer la protección del calor y la luz a su familia. Bur Buk Boon puso la madera en el fuego cuando notó que un leño estaba vacío y una familia de termitas estaba royendo la madera blanda en el centro del leño. Para no dañar a las termitas, Bur Buk Boon llevó el leño vacío a su boca y comenzó a soplar. Las termitas fueron proyectadas hacia el cielo, y formaron las estrellas e iluminaron el paisaje. Y por primera vez el sonido del didgeridoo bendecía la Madre Tierra, protegiéndola y protegiendo a todos los espíritus, con este sonido vibrante para la eternidad... "

El didgeridoo es un medio de comunicación. La extraordinaria memoria de los aborígenes les permite tocar siempre la misma melodía. Pero es sólo un pequeño elemento de su cultura, mientras que en occidente se ha enfocado únicamente como instrumento musical.

El didgeridoo es una trompeta natural, de forma recta, sin la boquilla, utilizada por los aborígenes australianos del norte. Su nombre es probablemente de origen europeo. Existen 40 nombres aborígenes diferentes para este instrumento. Se hace con una rama del eucalipto cavada por las termitas, y desprovista de su corteza. Los golpes ágiles y exactos de la lengua, el extraordinario control de la respiración, la manera perfecta de presionar los labios en el tubo y la excelente memoria musical son ciertamente los atributos que tiene el músico. El didgeridoo transmite una gran cantidad de sentimientos: la melancolía, la potencia inexorable, despreocupación jovial, todos los sentimientos son comunicados con gran destreza a los cantantes, a los bailarines y a la gente.

Los didjeridoos genuinos están agujereados de forma natural por termitas.
Las termitas son muy sensibles a la luz, por lo que viven en la oscuridad y en entornos ligeramente húmedos. En las zonas interiores de Australia pueden vivir en estas condiciones.
Las colonias de termitas viven totalmente aisladas del exterior, incluso sus 'carreteras' están totalmente cerradas, y pueden llegar a medir más de cincuenta metros desde el nido para encontrar alimento. Un nido puede llegar a albergar a un millón de termitas. La especie más próxima a ellas es la cucaracha, no están relacionadas con otros tipos de hormigas.

Las termitas, a veces se desplazan a través de la corteza para encontrar el acceso al centro del árbol. Pueden llegar por medio de agujeros hechos por otros insectos o hacer un nuevo túnel siguiendo todo el tronco hasta encontrar alguna rama rota donde acceder a la parte dura y viva de la madera.
Una vez alcanzada la zona viva del árbol, las termitas devoran la madera desde el interior hacia fuera.
Reconocer un didjeridoo natural

En la zona Norte de Australia hay millones de didjeridoos potenciales esparcidos en miles de kilómetros cuadrados, escondidos tanto en árboles vivos como en ramas secas.

¿Cómo encontrarlos?

Algunos leñadores; especialmente los no-aborígenes, utilizan una sierra mecánica y talan centenares y miles de troncos para encontrar alguno agujereado, dejando una auténtica carnicería a sus espaldas.
El pueblo Aborigen se entristece y se siente ofendida ante tal actitud, para ellos la tierra y los árboles son sagrados.

Un productor Aborigen de didjeridoos camina millas y millas a través del boscaje Australiano. Algunos de ellos aseguran que pueden oler a las termitas, otros saben por la forma del árbol, sus hojas, etc... cuál está agujereado. En cualquier caso, sólo cortan troncos agujereados y de lugares distintos para no destruir el equilibrio del bosque.

Una vez cargados en el vehículo todoterreno y llevados a casa, un buen fabricante de didgeridoos deja reposar los troncos para la temporada durante unos meses.

Seguidamente se extrae la corteza exterior y se limpia el interior de la suciedad que suelen dejar las termitas. Posteriormente se lija la superficie exterior, se rellenan y se sellan los agujeros que pueda haber. Ahora ya sólo queda añadir la boquilla de cera de abeja al didge y ya está listo para tocar.
¡Si después de un tiempo se rompiera, no pasa nada, siempre puedes hacer otro!
¡Bueno, los Aborígenes pueden!

Rellevancia social i Enculturació

El percentatge de persones que el coneixen és bastant elevat: 75 %. Però d'aquestes, només un 20 % el coneixen pel seu nom.

Com es coneix el didgeridoo?

Encara que la mostra sigui reduïda, dos de les persones enquestades (Annex2) són britàniques. Enquestades per separat, ambdues coneixen l'instrument pel seu nom i saben perfectament quina és la seva procedència, radicalment al contrari del que solen contestar els barcelonins.

També és suggerent que la majoria pensi que prové d'Àfrica o Àsia (el 20% i el 15% dels que coneixen l'instrument respectivament) En canvi és curiosa l'associació que fan les persones d'origen sudamericà i nordafricà, ja que el 50% d'ells el vincula a Europa (un d'ells a Andalusia) i sino, a qualsevol continent mentre no sigui el seu.

Per què el toquen???

Tots els didgers toquen l'instrument per fer música i passar's-ho bé. Aquesta és la finalitat que mou les jam sessions i trobades similars. Els didgeplayers toquen en grup per compartir i divertir-se. En canvi s'aïllen per trobar-se sols amb l'instrument i reflexionar.Aquesta és la segona finalitat, la meditativa: la majoria de digeplayers admeten que és una via per trobar-se amb un mateix i resoldre els problemes en un estat mental pacífic i relaxat.
La gran diferència entre la pràctica dels aborigens i la occidental radica en la finalitat, ja que ells ho fan dins un context de creences molt singulars. Aquí, en canvi, la vinculen a una pràctica espiritual, molt personalitzada, basada en creences molt generals i lluny de qualsevol religió. En Jose és l'únic que vincula la pràctica del didgeridoo a la oració cristiana. Ell parla amb Déu a través de les ressonàncies del didgeridoo. També creu que és curatiu i que foragita a les persones amb ambicions perverses.
També hi ha alguns (els menys) pels que significa únicament un exercici de relaxació corporal, sense cap lligam amb l'espiritualitat. N'hi ha més però, que parlen del didgeridoo com d'una mena de "droga natural". El fet d'estar una bona estona respirant circularment, produeix l'anomenada hiperventilació. El mareig que s'en deriva és el soposat estat de trance. En Rai subestima aquest raonament, perquè pensa que és conseqüència de la falta de domini de la respiració circular. Diu però, que si adquireixes un estat diferent, és únicament pel so i que és fruit de la concentració, tal i com pot passar amb qualsevol altre instrument.

Per què interessa???

Als didgers:
En primer lloc, el didgeridoo interessa per la particularitat del seu so. Tots parteixen de que es van sentir atrets per la màgia, profunditat, vibració o energia de la sonoritat. En segon lloc apareixen les vinculacions amb un poble i una història concrets. Tant la mitologia i creences dels aborigens, com la indignació vers el tractametn que han rebut de part de la població blanca, són motius d'interès per molts didgerplayers (10 dels 15 entrevistats). De totes maneres, la majoria no creu que el fet de tocar l'instrument signifiqui cap mena de reconciliació amb els aborigens.
En tercer lloc, està l'interès més espiritual que ja hem explicat a l'apartat anterior. Algun d'ells ens ha comentat que pensa que el didgeridoo s'extà extenent perquè el món occidental se sent despullat de la seva pròpia història i tradició. Potser és el mateix que motiva l'àmplia difusió de pràctiques orientals com el taixí o el yoga.

Els oients:
D'entre les persones que es paraven pel carrer a escoltar el didgeridoo, hem recolectat un ampli ventall d'atribucions, quasi totes però atanyen a la sonoritat: relaxant, suau, profunda, greu, és com el mar, natural...
D'altres, es refereixen més a la procedència: autòctona, artesana, primitiva, tribal, antiga, aborigen, extranya, ètnica...
La característica que atribueixen els que diuen que no els agrada és majoritàriament la monotonia. Un enquestat ens diu que li sembla un instrument poc versàtil, i un altre, que no és ni un instrument.
És també és interessant l'etiqueta (80%) que la majoria d'enquestats donaria a la música de didgeridoo: música ètnica.