Per què el toquen???

Tots els didgers toquen l'instrument per fer música i passar's-ho bé. Aquesta és la finalitat que mou les jam sessions i trobades similars. Els didgeplayers toquen en grup per compartir i divertir-se. En canvi s'aïllen per trobar-se sols amb l'instrument i reflexionar.Aquesta és la segona finalitat, la meditativa: la majoria de digeplayers admeten que és una via per trobar-se amb un mateix i resoldre els problemes en un estat mental pacífic i relaxat.
La gran diferència entre la pràctica dels aborigens i la occidental radica en la finalitat, ja que ells ho fan dins un context de creences molt singulars. Aquí, en canvi, la vinculen a una pràctica espiritual, molt personalitzada, basada en creences molt generals i lluny de qualsevol religió. En Jose és l'únic que vincula la pràctica del didgeridoo a la oració cristiana. Ell parla amb Déu a través de les ressonàncies del didgeridoo. També creu que és curatiu i que foragita a les persones amb ambicions perverses.
També hi ha alguns (els menys) pels que significa únicament un exercici de relaxació corporal, sense cap lligam amb l'espiritualitat. N'hi ha més però, que parlen del didgeridoo com d'una mena de "droga natural". El fet d'estar una bona estona respirant circularment, produeix l'anomenada hiperventilació. El mareig que s'en deriva és el soposat estat de trance. En Rai subestima aquest raonament, perquè pensa que és conseqüència de la falta de domini de la respiració circular. Diu però, que si adquireixes un estat diferent, és únicament pel so i que és fruit de la concentració, tal i com pot passar amb qualsevol altre instrument.