L'aprenentatge

Els 15 didgers que hem entrevistat són tots fins a cert punt autodidactes al menys en els primers passos. Alguns s'han guiat per les instruccions que solen estar penjades a diverses pàgines d'internet, i d'altres han seguit consells d'amics. A Barcelona han proliferat les classes de didgeridoo, com a conseqüència del major nombre d'instrumentistes. Dels 15, només en Rai i en Víctor són mestres. De la resta d'Espanya, n'ensenyen en Luis i l'Hernan.
En Víctor dóna classes al "Centre Cívic Drassanes" de Barcelona. Les classes són d'iniciació i els grups estan formats per unes 10 persones. La respiració circular és el primer objectiu didàctic, ja que és com una revolució interior que val la pena experimentar. De fet, aquest és un dels punts clau dins el procés d'aprenentatge. Tots els didgers ho consideren un punt elemental, sense el qual no es pot dir que se sàpiga tocar el l'instrument: "sense la respiració circular no hi ha ni ritme ni ambient, és a dir, no hi ha didgeridoo" (Xavi); "per a un didger, no saber fer la respiració circular és com no saber caminar" (Dani).
Als forums d'internet també es parla molt de la tècnica. Uns fan preguntes sobre problemes que ténen i d'altres aporten les solucions. (www.tribales.com; www.thedidgeforum.co.uk; www.charly-didgerdoo.com; ...) Els grups d'internet són les úniques "associacions" de didgers que trobem.