Per què interessa???

Als didgers:
En primer lloc, el didgeridoo interessa per la particularitat del seu so. Tots parteixen de que es van sentir atrets per la màgia, profunditat, vibració o energia de la sonoritat. En segon lloc apareixen les vinculacions amb un poble i una història concrets. Tant la mitologia i creences dels aborigens, com la indignació vers el tractametn que han rebut de part de la població blanca, són motius d'interès per molts didgerplayers (10 dels 15 entrevistats). De totes maneres, la majoria no creu que el fet de tocar l'instrument signifiqui cap mena de reconciliació amb els aborigens.
En tercer lloc, està l'interès més espiritual que ja hem explicat a l'apartat anterior. Algun d'ells ens ha comentat que pensa que el didgeridoo s'extà extenent perquè el món occidental se sent despullat de la seva pròpia història i tradició. Potser és el mateix que motiva l'àmplia difusió de pràctiques orientals com el taixí o el yoga.

Els oients:
D'entre les persones que es paraven pel carrer a escoltar el didgeridoo, hem recolectat un ampli ventall d'atribucions, quasi totes però atanyen a la sonoritat: relaxant, suau, profunda, greu, és com el mar, natural...
D'altres, es refereixen més a la procedència: autòctona, artesana, primitiva, tribal, antiga, aborigen, extranya, ètnica...
La característica que atribueixen els que diuen que no els agrada és majoritàriament la monotonia. Un enquestat ens diu que li sembla un instrument poc versàtil, i un altre, que no és ni un instrument.
És també és interessant l'etiqueta (80%) que la majoria d'enquestats donaria a la música de didgeridoo: música ètnica.